La realitat ens qüestiona

Els estils de vida a les societats occidentals han posat al centre de tot un consumisme desmesurat i una recerca d’enriquiment ràpid, sense parar-se a veure que amb aquesta ambició es destrueix el tresor natural del nostre planeta i es creen grans desigualtats socials.

1.- Aquestes maneres de viure deixen un nombre important de persones sense lloc a la societat condemnades a la marginalitat.

Es tracta de gent que ha acabat sense llar, sense recursos per a sobreviure ni raons per viure. Són el resultat de una dinàmica social que minva oportunitats i exclou del cercle social a les persones més febles o que travessen moments difícils. Moltes d’aquestes són persones deslligades de la xarxa social per manca de treball, amb relacions familiar trencades i normalment amb altres problemàtiques associades. Ells i elles posen de manifest la fragilitat humana, però sobretot les mancances i perversions del nostre sistema social basat en la competitivitat, l’ individualisme i la acumulació dels béns en poques mans.

No cal parlar, de les grans explotacions que es fan de països pobres, així com l’aniquilació de formes de vida indígenes per tal d’aconseguir matèries primeres o altres recursos necessaris per a mantenir el nivell de consum de les societats riques.

A la vegada, al nostre entorn, hi ha persones que no es troben còmodes amb aquestes dinàmiques i volen apostar per estils de vida més igualitaris i respectuosos. Moltes se senten responsables i cerquen alternatives a quests estils de vida generalitzats.

2.- Aquestes maneres de viure provoquen una sobreexplotació dels recursos naturals.

Per mantenir el sistema de consum i concentració de riquesa, es fa una explotació de recursos sense miraments que porta al seu esgotament. Les persones es concentren ens grans nuclis de població cada vegada més desconnectats d’allò natural i connectats a allò artificial.

Mirant el futur, esgotem la Terra de manera que compliquem molt la possible supervivència de noves generacions . En el present ,els aprenentatges essencials i ancestrals de la naturalesa (lentitud de processos, paciència, diversitat, caràcter cíclic de temps, acceptació dels límits) es perden al no créixer al seu costat. Davant de la crisi ecològica que patim, la nostra forma de vida queda determinada per com tractem a la nostra Terra i quin valor li donem.

Davant de la crisi ecològica que patim, la nostra forma de vida queda determinada per com tractem la Nostra Terra i quin valor li donem.

3.- Aquest model social devalua el treball.

Conseqüència d’aquesta organització social i econòmica són formes de subsistència escasses i moltes vegades indignes.

El treball, com a forma natural i digna de trobar recursos per a sobreviure, comença a ser un luxe per a molts. A més, el treball va perdent cada vegada més el seu sentit ètic de servei al col·lectiu i realització personal, i acaba convertint-se en un fi per aconseguir diners que deshumanitza. Sovint vivim molt condicionats i les nostres mans i ingeni es dediquen a tasques que entren en conflicte amb allò que estimem i que col·laboren a grans injustícies globals.